dimecres, 20 de novembre del 2013
diumenge, 17 de novembre del 2013
Resum del Ple del dia 13 de Novembre
El ple del
passat dia 13 ha estat en el parer d’Entesa d’extraordinària importància per raó
dels tema principal que s’ha tractat: Posicionament al Tribunal de Cuentas. Tot
segui podeu llegir-ne el resum.
1-Aprovació de les Actes dels plens
extraordinaris de data 1 d’Agost, 13 d’agost i 5 de setembres. Sense cap esmena
s’aproven per 12 vots a favor.
2-Posicionament del consistori davant el
Tribunal de Cuentas.Com ja sabeu a partir de l’escrit que va adreçar el MAP
al Tribunal de Cuentas l’any 2009 es va originar una instrucció de diferents
actuacions de l’Ajuntament que l’ha portat a elaborar un expedient de més de
3.000 folis que contempla dotze punts amb presumptes irregularitats i 22
presumptes responsables per un total de 4,5 milions d’euros. Aquest expedient
encara es troba en fase d’instrucció i per part del Tribunal de Cuentas s’ha
demanat al consistori que decideixi si es vol presentar com a part acusadora
donat que ha estat la part perjudicada.
Aquest expedient consta de dotze punts i parteix d’una denúncia presentada
l’any 2009 per MAP-ERC dels comptes dels anys 2006, 2007 i 2008. Aquestes
al·legacions es basaven en un mostreig de possibles irregularitats i no
contemplaven totes les que posteriorment s’han conegut.
Els regidors
actuals de l’ajuntament no som extraterrestres que aterrem a Moià i, per tant,
entenem que ens cal posicionar-nos clarament en funció del què coneixem.
Gespa del camp de futbol (2006)
Moià, a diferència de la majoria de pobles no té un camp de futbol
municipal. És propietat del bisbat de Vic i el seu us està cedit al Club
Esportiu Moià, que fa una autèntica actuació de suplència en la promoció dels
equips base de futbol, actualment compta entre totes les edats i categories amb
16 equips que juguen en competicions comarcals. Això és possible gràcies a
l’actuació voluntària d’entrenadors i delegats d’equip que treballen
desinteressadament per a la promoció de l’esport.
L’acord d’instal·lar-hi gespa artificial, va ser pres per unanimitat
de tots els regidors.
- Que van votar els regidors? Una subvenció al Club Esportiu Moià per a un termini de 10 anys per finançar la inversió.
- En base a què es va votar? En base a l’interès públic i a la proposta de dictamen que es basava en la Llei de Subvencions, sense que, per part del secretari-interventor, es formulés cap observació sobre la seva irregularitat. La inversió es va executar correctament (fa 7 anys que els equips de futbol ja la gaudeixen).
- S’ha d’imputar cap responsabilitat als regidors pel fet de desconèixer la legislació quan el funcionari responsable no els va fer cap advertiment? Entenem que no. Estem en desacord en la imputació feta als regidors.
Vestidors piscina Club Esportiu Moià (2008)
Operació similar a la del camp de futbol del 2006. La piscina és
privada per als socis del Club (temporada d’estiu) però els vestidors són
utilitzats els caps de setmana de tota la temporada pels equips de futbol que
juguen partits simultanis i no disposen de prou espai als vestidors del camp de
futbol.
En aquest cas, els regidors de l’oposició, en dubtar de la legalitat i
veure que secretaria no havia fet cap informe van demanar-lo. L’informe,
fet per l’Interventor assegurava que l’operació s’ajustava al que preveia la
Llei de Subvencions.
- Els regidors que hi van votar afirmativament havien de fer cas dels advertiments de l’oposició o podien donar crèdit a l’informe favorable d’Intervenció? Entenem que tampoc no s’hi poden imputar els regidors que van votar favorablement el dictamen.
MoiàFutur (Adjudicació obra construcció del CAP i
Pàrquing (2007)
Aquí entenem que hi ha una irregularitat prèvia: MoiàFutur no podia
emprendre l’obra si no tenia dotació pressupostària i, amb un capital de 60.000
euros d’aportació municipal depenia totalment de l’obtenció de finançament
extern (cosa que només va aconseguir parcialment infringint l’obligació (com ja
havia fet l’ajuntament el 2006 i el 2007) de sol·licitar la preceptiva
autorització de la Direcció General de Política Financera.
Ens trobem de nou amb unes persones que voten a favor d’una adjudicació
d’obra, de la qual es pot qüestionar o no la seva finalitat i viabilitat
(nosaltres la qüestionem totalment), però prèvia a aquesta adjudicació s’hi
troben les irregularitats que havien d’haver estat advertides des de secretaria
de l’ajuntament i per part de l’advocat que actuava com a secretari del Consell
d’Administració. Per tant, entenem que als regidors i als altres membres del
Consell d’Administració (a excepció del President i del Secretari de Consell)
no se’ls pot imputar en base al seu vot afirmatiu, per la seva manca de
coneixement jurídic de les irregularitats prèvies.
Altres punts de l’expedient
En la resta de punts estem d’acord amb l’informe.
Conclusions
Els tres punts que motiven el nostre desacord amb l’informe tenen un
aspecte en comú, que si l’extrapolàvem a qualsevol votació de qualsevol
ajuntament, ens trobaríem amb una situació d’inseguretat jurídica dels regidors
que, amb el seu vot, recolzessin de bona fe, l’aprovació de qualsevol dictamen
amb implicacions econòmiques, la finalitat del qual consideressin adequada als
interessos municipals.
Si es produís una imputació per aquests fets a tots els regidors que van
votar-hi afirmativament, entenem que es crearia un precedent perillós
d’inseguretat jurídica davant de qualsevol votació en qualsevol ajuntament,
atès que el regidor hauria d’estar valorant la capacitat, la
professionalitat fins i tot la bona o mala fe del funcionari encarregat
de vetllar per la correcta adequació jurídica de les decisions municipals.
Conseqüentment, entenem que l’ajuntament, com a part afectada, s’ha de
personar com a acusació en el procés del Tribunal de Cuentas, sempre i
quan, recolzi i defensi les exempcions que hem exposat.
C i U va defensar que en cap cas es podia ser
objectiu degut a les diverses connexions i relacions amb les persones
imputades i que de totes maneres el
fiscal continuaria la seva instrucció independentment de la nostra decisió
favorable o no.
Ara Moià per ver del seu alcalde va defensar el
no presentar-se com acusació perquè no podem ser imparcials. Va assegurar que cal confiar en el Tribunal
de Cuentas i en que la seva instrucció arribarà a bon fi. Hem de vetllar per la convivència entre tots
els moianesos i no volem posar més llenya al foc va dir. Quan s’arribi al final
de la instrucció i el judici tingui lloc, aquesta decisió en cap cas
condicionarà el rescabalament dels fons si es el cas.
Entesa va defensar que les tres exempcions no
eren sectàries ni partidistes, doncs afavorien a tots els grups i estaven
basades en raons objectives, a l’hora que també afavorien la pau social al
demanar que es tingués en consideració certes informacions que en la llunyania
del Tribunal de Cuentas serien realment difícil de tenir en compte.
La votació va ser Ara Moià 6 vots a favor, Entesa 4
vots en contra, CiU 2 abstencions.
3-Nulitat dels convenis de la Unitat Actuació
Urbanística número 7.
L’any 1982 es va signar un conveni de cessió de
terrenys de l’empresa ACTEUR, que va ser complementat per altres convenis en
anys posteriors. Aquests acords contenien errors que han de ser subsanats. L’Ajuntament
va demanar dictamen de la Comissió Assessora Jurídica per procedir a la
anulació del citats convenis. Aquest dictamen ha estat favorable i ara votem
aplicar aquesta nul·litat.
S’aprova per 12 vots a favor.
4-Proposta de reducció de l’import per a la imposició
de sancions urbanístiques.
Aquest punt ha estat retirat de l’ordre del dia
perquè no està preparat el dictamen.
5-Proposta de millora dels preus del contracte dels
menjadors escolars.
Aquest punt tracta de petites millores de preus
del menjador que afavoreixen als alumnes i Ajuntament i també algunes millores
en el reglament.
S’aprova per 12 vots a favor.
diumenge, 10 de novembre del 2013
IMPORTANT PLE EXTRAORDINARI EL DIMECRES 13 DE NOVEMBRE A LES 21h 30m
EN AQUEST PLE S'HA DE DECIDIR LA PERSONACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE MOIÀ, COM A PART
ACUSADORA, EN LA TRAMITACIÓ DE L’EXPEDIENT OBERT AL TRIBUNAL DE CUENTAS, SOBRE
PRESSUMPTES IRREGULARITATS DELS ANTERIORS CONSISTORIS I QUE AFECTA UNA VINTENA DE PERSONES.
Aquest expedient
consta de dotze punts i parteix d’una denúncia presentada l’any 2009 per
MAP-ERC dels comptes dels anys 2006, 2007 i 2008. Aquestes al·legacions es
basaven en un mostreig de possibles irregularitats i no contemplaven totes les
que posteriorment s’han conegut.
Els regidors
actuals de l’ajuntament no som extraterrestres que aterrem a Moià i, per tant,
entenem que ens cal posicionar-nos clarament en funció del què coneixem.
Gespa del camp de futbol (2006)
Moià, a diferència
de la majoria de pobles no té un camp de futbol municipal. És propietat del
bisbat de Vic i el seu us està cedit al Club Esportiu Moià, que fa una
autèntica actuació de suplència en la promoció dels equips base de futbol,
actualment compta entre totes les edats i categories amb 16 equips que juguen
en competicions comarcals. Això és possible gràcies a l’actuació voluntària
d’entrenadors i delegats d’equip que treballen desinteressadament per a la
promoció de l’esport.
L’acord
d’instal·lar-hi gespa artificial, va ser
pres per unanimitat de tots els regidors.
- Que van votar els regidors? Una subvenció al Club Esportiu Moià
per a un termini de 10 anys per finançar la inversió.
- En base a què es va votar? En base a l’interès públic i a la
proposta de dictamen que es basava en la Llei de Subvencions, sense que,
per part del secretari-interventor, es formulés cap observació sobre la
seva irregularitat. La inversió es va executar correctament (fa 7 anys que
els equips de futbol ja la gaudeixen).
- S’ha d’imputar cap
responsabilitat als regidors pel fet de desconèixer la legislació quan el
funcionari responsable no els va fer cap advertiment? Entenem que no. Estem en desacord en la imputació feta
als regidors.
Vestidors piscina Club Esportiu Moià (2008)
Operació similar a
la del camp de futbol del 2006. La
piscina és privada per als socis del Club (temporada d’estiu) però els
vestidors són utilitzats els caps de setmana de tota la temporada pels equips de
futbol que juguen partits simultanis i no disposen de prou espai als vestidors
del camp de futbol.
En aquest cas, els
regidors de l’oposició, en dubtar de la legalitat i veure que secretaria no
havia fet cap informe van demanar-lo.
L’informe, fet per l’Interventor assegurava que l’operació s’ajustava al
que preveia la Llei de Subvencions.
- Els regidors que hi van votar afirmativament havien de fer cas dels advertiments de l’oposició o podien donar crèdit a l’informe favorable d’Intervenció? Entenem que tampoc no s’hi poden imputar els regidors que van votar favorablement el dictamen.
MoiàFutur (Adjudicació obra construcció del CAP i
Pàrquing (2007)
Aquí entenem que hi
ha una irregularitat prèvia: MoiàFutur no podia emprendre l’obra si no tenia
dotació pressupostària i, amb un capital de 60.000 euros d’aportació municipal
depenia totalment de l’obtenció de finançament extern (cosa que només va
aconseguir parcialment infringint l’obligació (com ja havia fet l’ajuntament el
2006 i el 2007) de sol·licitar la
preceptiva autorització de la Direcció General de Política Financera.
Ens trobem de nou
amb unes persones que voten a favor d’una adjudicació d’obra, de la qual es pot
qüestionar o no la seva finalitat i viabilitat (nosaltres la qüestionem
totalment), però prèvia a aquesta adjudicació s’hi troben les irregularitats
que havien d’haver estat advertides des de secretaria de l’ajuntament i per
part de l’advocat que actuava com a secretari del Consell d’Administració. Per tant, entenem que als regidors i als altres
membres del Consell d’Administració (a excepció del President i del Secretari
de Consell) no se’ls pot imputar en base al seu vot afirmatiu, per la seva
manca de coneixement jurídic de les irregularitats prèvies.
Altres punts de l’expedient
En la resta de
punts estem d’acord amb l’informe.
Conclusions
Els tres punts que
motiven el nostre desacord amb l’informe tenen un aspecte en comú, que si
l’extrapolàvem a qualsevol votació de qualsevol ajuntament, ens trobaríem amb
una situació d’inseguretat jurídica dels regidors que, amb el seu vot,
recolzessin de bona fe, l’aprovació de qualsevol dictamen amb implicacions
econòmiques, la finalitat del qual consideressin adequada als interessos
municipals.
Si es produís una
imputació per aquests fets a tots els regidors que van votar-hi afirmativament,
entenem que es crearia un precedent perillós d’inseguretat jurídica davant de
qualsevol votació en qualsevol ajuntament, atès que el regidor hauria d’estar
valorant la capacitat, la professionalitat
fins i tot la bona o mala fe del funcionari encarregat de vetllar per la
correcta adequació jurídica de les decisions municipals.
Conseqüentment, entenem
que l’ajuntament, com a part afectada,
s’ha de personar com a acusació en el
procés del Tribunal de Cuentas, sempre i quan, recolzi i defensi les exempcions
que hem exposat.
Novembre de 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)